Som els alumnes de 4rt d'ESO que fem l'optativa de física i química.
Vam fer uns experiments físics demostrant els coneixements apresos, dividits en petits grups.
El primer grup érem la Clàudia, la Mireia i l'Anna, que vam fer un experiment demostrant la influència de la fricció en els objectes en caiguda lliure. Per fer-ho vam llençar un full i una goma que pesaven el mateix i vam comprovar que la goma, que tenia menys fricció perquè la seva superfície era més petita, va arribar abans a terra, en canvi el full, que té més superfície, va arribar força més tard a terra perquè tenia més fricció.
El segon grup érem en Joel i en Xavi, i vam demostrar l'existència de la força centrífuga mitjançant un experiment molt simple que qualsevol podria fer a casa seva. Vàrem agafar un fil de pescar i el vam introduir per un tub, que no era res més que el plàstic d'un bolígraf. A cada extrem del fil hi vam lligar un objecte per aconseguir un pes, era molt important que un dels dos fos clarament més pesant que l'altre, però tampoc massa. Nosaltres vam utilitzar ploms de pesca de diferent mida, un d'ells pesava uns 40 grams i l'altre uns 80. Al col·locar el senzill muntatge paral·lel al terra, òbviament tot el fil va anar on hi havia major pes, i aquest va quedar més proper al terra que el plom de quaranta grams, per tant, va quedar provat que aquell pesava considerablement més que l'altre. Vam col·locar el muntatge perpendicular al terra i vam aplicar-li un moviment circular al plom de menor pes, que es trobava a la part de dalt. El plom va començar a girar i vam poder veure com es va allunyar del centre, que era el bolígraf. Tot el fil que es trobava amb el plom de superior pes, va pujar mentre el moviment circular es mantenia a una velocitat considerable, per tant, es va demostrar que hi havia una força que va vèncer el pes del plom de vuitanta grams, que és coneguda com a força centrífuga.
El següent grup érem en Pau, l'Oriol i en Gerard, i vam demostrar l'equilibri de forces amb dues pràctiques físiques, senzilles de fer però extraordinàries. En la primera vàrem utilitzar un tap de suro, dos agulles de cap, un regle i dos pals llargs. Vam clavar els pals al tap, a mode de braços, i les agulles de cap, que feien de cames. Finalment només va faltar posar el nostre petit equilibrista sobre el regle i observar que podia mantenir l'equilibri sense caure, per molt que el toquéssim o intentéssim tirar. Aquesta experiència és gràcies a l'equilibri de forces. Al posar uns pals tan llargs de la mateixa mida a mode de braços, es produeix un equilibri al estar proporcionats els pesos de les dues bandes simètriques del tap.
En el segon experiment vam necessitar: una ampolla de cava, el mateix tap de suro utilitzat en l'experiment anterior, dues forquilles i dos escuradents. L'experiment consistia en fer aguantar les dues forquilles només amb els dos escuradents, un clavat a sobre el tap de suro i l'altre entre les forquilles. Al cap de molts escuradents trencats per la meitat (no és fàcil posar-los entre dues forquilles, us ho assegurem) vam aconseguir que hi hagués un equilibri amb els dos petits utensilis de fusta. Això va ésser possible gràcies un altre cop, a l'equilibri de forces. El punt d'equilibri es concentra en els dos escuradents, ja que el valor de les forces, el sentit i la direcció són d'igual valor i s'anulen.
A continuació, el nostre grup format per la Georgina
i la Sara, vam fer un experiment sobre la primera llei de Newton.
Realitzar un experiment de física que ens permeti verificar l'enunciat
de la Primera llei de Newton.
La primera llei de newton anuncia que un cos conserva el seu estat de moviment uniforme rectilini o de repòs, llevat que sigui obligat a canviar el seu estat per forces que s'apliquin sobre ell.
Per fer aquest experiment vam utilitzar un got alt amb aigua, una safata de plàstic, un tub de cartró de paper del WC i un ou de gallina. Per fer-lo vam seguir els passos següents: Primer vam posa una mica d'aigua en el recipient, el qual pot ser un got gran, una gerra... Sobre ell / a, vam col·locar el plat o safata. Seguidament, vam posar el tub de cartró verticalment. Finalment, vam recolzar l'ou sobre l'extrem superior del tub de cartró de forma horitzontal. Ara només hem de donar un el toc de "màgia ". Vam empènyer fort i ràpidament la safata amb un cop sec. Això va fer que la safata surtis disparada juntament amb el tub de cartró i increïblement, l'ou va caure dins del got amb aigua. Per realitzar correctament l'experiment vam haver de fer-ho dues vegades, ja que el primer cop que vam fer va ser massa fort.
L'explicació d'aquesta "màgia" és la següent:
Quan donem el cop a la safata li estem aplicant un força externa que modifica el seu estat de repòs. En sortir disparat, les vores de la safata xoquen amb el tub de cartró i també li apliquen a ell una força que modifica el seu estat de repòs. La força és petita, però com la massa del tub és menyspreable l'accelera fàcilment.
Finalment, el tub exerceix sobre l'ou una petita força, però com la massa del mateix és significativa, no arriba per modificar el seu estat de repòs. Això fa que ell caigui a causa de la força de gravetat, com òbviament era d'esperar.
La primera llei de newton anuncia que un cos conserva el seu estat de moviment uniforme rectilini o de repòs, llevat que sigui obligat a canviar el seu estat per forces que s'apliquin sobre ell.
Per fer aquest experiment vam utilitzar un got alt amb aigua, una safata de plàstic, un tub de cartró de paper del WC i un ou de gallina. Per fer-lo vam seguir els passos següents: Primer vam posa una mica d'aigua en el recipient, el qual pot ser un got gran, una gerra... Sobre ell / a, vam col·locar el plat o safata. Seguidament, vam posar el tub de cartró verticalment. Finalment, vam recolzar l'ou sobre l'extrem superior del tub de cartró de forma horitzontal. Ara només hem de donar un el toc de "màgia ". Vam empènyer fort i ràpidament la safata amb un cop sec. Això va fer que la safata surtis disparada juntament amb el tub de cartró i increïblement, l'ou va caure dins del got amb aigua. Per realitzar correctament l'experiment vam haver de fer-ho dues vegades, ja que el primer cop que vam fer va ser massa fort.
L'explicació d'aquesta "màgia" és la següent:
Quan donem el cop a la safata li estem aplicant un força externa que modifica el seu estat de repòs. En sortir disparat, les vores de la safata xoquen amb el tub de cartró i també li apliquen a ell una força que modifica el seu estat de repòs. La força és petita, però com la massa del tub és menyspreable l'accelera fàcilment.
Finalment, el tub exerceix sobre l'ou una petita força, però com la massa del mateix és significativa, no arriba per modificar el seu estat de repòs. Això fa que ell caigui a causa de la força de gravetat, com òbviament era d'esperar.
I per acabar, el darrer grup format per la Laura i la Carmina vàrem aconseguir provar la fòrmula del moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA) calculant, mitjançant un circuit de cotxes de joguina, un parell de cotxes i un cronòmetre. Ho vam aconseguir de la següent manera: vam col·locar els cotxes en el circuit rectilini en baixada (amb la finalitat d'aconseguir acceleració). Seguidament vam deixar que un dels cotxes recorregués el circuit rectilini i en vam calcular el temps, i la velocitat (sabent la distància del circuit), a partit de la velocitat i el temps vam aconseguir saber l'acceleració dels cotxes.
Esperem que us hagin agradat aquests experiments i que us atreviu a fer-los a casa i gaudir de la ciència com fem nosaltres.
